1974
Dedicatòria del meu avantpassat Rafael Pérez y Pérez a la seua novel·la Un caballero leonés (Barcelona, 1966).
Del 1973 al 1975 vaig tindre la fortuna de ser alumne del professor Francisco Rico a la Universitat Autònoma de Barcelona. En alguna de les seues classes (vaig cursar amb ell tres assignatures), va fer esment d’un llibre sobre el Secretum de Petrarca que acabava d’enllestir. Molts anys després, a través d’una llibreria de vell, vaig poder comprar aquella obra que no havia arribat a tindre mai a les mans. N’estava ben content, però més ho vaig estar quan vaig descobrir que portava una dedicatòria autògrafa del professor Rico al seu amic i poeta Jaime Gil de Biedma, en la qual, a més, signava amb el nom familiar que solia usar entre els íntims: “Pacolete”. És evident, doncs, que el llibre que ara tinc a la meua biblioteca particular va pertànyer a Gil de Biedma abans de passar, sense dubte pòstumament, al llibreter que me’l va vendre.
1975
Dedicatòria del professor i amic Juan-Luis Tato G.-Espada al seu llibre Semàntica de la metáfora (1975).
1976
Dedicatòria del meu antic professor del CEU (embrió de l’actual Universitat d’Alacant) Manuel Moragón Maestre a la seua obra El viejo y los sueños (Alacant, 1976).
El curs 1975-76, vaig tindre la immensa fortuna de coincidir al Col·legi Universitari de Girona (de la Universitat Autònoma de Barcelona) amb l’historiador Josep Maria Benaül: hi érem, aleshores, dos dels professors més joves d’aquella institució (Josep Maria havia nascut el 1951 i jo el 1952). Jo em desplaçava de Barcelona a Girona en un tren al qual ell s’incorporava a Sabadell, el seu poble. Els trajectes van ser una magnífica ocasió per a unes converses lúcides, crítiques i divertides alhora, que es traduïren en una gran complicitat i amistat. Un dels autors que en algun moment ens ocupà va ser Cesare Pavese. A final d’aquell curs de tan grata memòria, Josep Maria em va obsequiar amb el llibre Literatura y sociedad (traducció castellana de l’original italià) d’aquest autor i me’l dedicà amb aquestes entrenyables paraules: “Per a Rafa, amic estimadíssim, de qui he aprés moltes coses sota la mirada discreta del Ter i del barri jueu”. És el millor record que podia deixar-me, juntament amb algunes cartes, aquella persona interessantíssima i culta que faltà el 2020.
1978
Dedicatòria de Jaime Mas Ferrer, amic i company d’estudis de la carrera, al seu llibre Vida, teatro y mito de Joaquín Dicenta (Alicante, 1978).
1979
Dedicatòria del col·lega i amic, Enrique Rubio, al seu llibre sobre Antonio Flores publicat a Alacant (1977-79).
1980
Dedicatòria del col·lega, poeta i amic Guillermo Carnero del seu llibre Los orígenes del romanticismo reaccionario español.
1981
Dedicatòria de Juan Luis Román del Cerro al seu llibre El léxico básico del castellano… (Alacant, 1981).
1983
Dedicatòria de la meua amiga i companya Dolores Azorín, catedràtica jubilada de la Universitat d’Alacant, al seu llibre sobre l’obra literària del meu oncle Rafael Pérez y Pérez (La obra novelística de Rafael Pérez y Pérez, Alicante, Publicaciones del Instituto de Estudios Alicantinos, 1983).