2019

Conferència “Amor i sexe en la literatura europea medieval” (Centre Cultural La Barbera de la Vila Joiosa, 3/09/2019).

Llegir més

Intervenció de Rafael Alemany en la boda de Beli Díaz i Leo. La Vila Joiosa, “Les Barberes”, 28/09/2019.

Llegir més

2021

Presentació del llibre Operació AVL a València (Veles i Vents, 7/10/2021).

Llegir més

Presentació del número 2 de la revista Specula (València, 18/11/2021).

Llegir més

Presentació del llibre Operació AVL, de Sergi Castillo Prats, a Benidorm (Edifici Municipal del Torrejó, 2/12/2021).

Llegir més

2023

Intervenció de Rafael Alemany en l’acte de presentació de l’Editorial Ultreia, de la Universitat Catòlica de València, celebrat en aquesta institució valenciana el 20/07/2023.

Llegir més

Paraules de Rafael Alemany Ferrer en l’acte de la seua lectio ultima i d’homenatge de la Universitat d’Alacant amb motiu de la seua jubilació. Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, 26 d’octubre del 2023.

Llegir més

2025

Power Point de la conferència “La carta de poblament de Benidorm (1325) a través dels documents” (Sala d’Actes de l’Ajuntament de Benidorm, 5-05-2025).

Llegir més

Discurs pronunciat com a mantenidor de l’acte de representació de l’atorgament de la carta de poblament de Benidorm del 1325 per Bernat de Sarrià.

Llegir més

2026

AVL 25 ANIVERSARI

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb motiu del 25é aniversari de la seua constitució, va celebrar un acte al monestir de Sant Miquel dels Reis. En aquest context, hi hagué una taula redona, en la qual participàrem el periodista Ferran Bono, el jurista Agustí Colomer (lletrat secretari general de l’AVL fins a la seua jubilació recent) i quatre dels membres de la institució més antics: l’expresidenta Ascensió Figueres, l’exsecretària Marisol Gonzàlez, l’exvicepresident Manuel Pérez Saldanya i jo mateix. La moderadora, la periodista Violeta Tena, ens invità a exposar les nostres reflexions sobre el passat, el present i el futur de l’Acadèmia. Heus ací un resum de la meua intervenció i una reproducció del guió manuscrit que me’n serví de base.

1. RESUM DE LA MEUA INTERVENCIÓ

Vaig començar amb una síntesi de la meua experiència viscuda al llarg dels quatre anys en què es preparà el naixement de l’Acadèmia (1998-2001), durant els quals, com a subdirector de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, vaig col·laborar, juntament amb altres persones d’ideologies i de responsabilitats institucionals diverses, en la redacció dels dos documents que la feren possible (el Dictamen del Consell Valencià de Cultura i la Llei de Creació de l’AVL), així com en les negociacions per a la tria dels primers 21 membres que van votar les Corts Valencianes per una majoria aclaparadora.

Tot seguit,, ja vaig entrar de ple en la valoració dels meus 15 anys com a acadèmic (2001-2016). Un període molt intens, difícil i, alhora, fecund i encoratjador, en què ens proposàrem construir consensos sobre la normativa oficial del valencià entre persones de procedència, formació i ideologies lingüístiques dispars. Des de la primera hora, ens disposàrem a fer la nostra faena mirant d’harmonitzar factors de naturalesa tan diversa com: les tesis filològiques amb un major aval científic; la legitimació de solucions lingüístiques molt arrelades en la tradició escrita i oral, que havien estat negligides; la complexa realitat sociolingüística valenciana, i el marc juridicolegal de referència. Aquesta és la filosofia que inspira el corpus normatiu fonamental de l’AVL: el Dictamen sobre l’entitat i el nom de la llengua (2005), el Diccionari Ortogràfic i de pronunciació del Valencià (2006), la Gramàtica Normativa Valenciana (2006), el Diccionari Normatiu Valencià  (2014-2016) i la Gramàtica Valenciana Bàsica (2016). Aquest treball ingent va suposar per a nosaltres una experiència humanament molt enriquidora, en la mesura en què ens esforçàrem a escoltar, comprendre i, si era el cas, acceptar, els arguments dels uns i dels altres, tot i que això implicara eixir de les còmodes zones de confort dels universos intel·lectuals i culturals respectius de procedència.

L’AVL és ara una realitat consolidada que ha anat eixamplant el reconeixement i el respecte de molts sectors. La solvència i la dedicació dels membres que han vingut després de nosaltres en són una garantia, així com la decisiva contribució del personal tècnic de la institució, sovint socialment silenciós i invisible, que, adés i ara, esdevé un suport imprescindible en l’activitat ordinària de l’Acadèmia. Per altra part, la integració d’aquesta en l’Estatut valencià reformat del 2006, la va incorporar al bloc de constitucionalitat amb les importants implicacions jurídiques que se’n deriven.

Vaig acabar la meua interveció amb alguns desitjos i suggeriments de cara al futur:

  1. La necessària estabilitat pressupostària de l’AVL i l’eventual recerca de vies complementàries de finançament.
  2. La conveniència de no negligir aspectes relliscosos, però imprescindibles, com ara el desenvolupament de relacions amb l’IEC (implement efectiu i actualitzat de l’esborrany del conveni marc del 2008 i del protocol del 2020) i la RACV (represa de les bases d’entesa contingudes en la important declaració frustrada del 2016), així com amb les institucions normatives d’altres llengües de l’Estat (mètodes de treball, ferramentes tecnològiques…).
  3. I, per a acabar, una cosa molt important: a l’hora de cobrir vacants, tindre més en compte que fins ara els diferents tipus de diversitat, com ara, i entre d’altres, la d’ideologia lingüística o la d’àmbit professional de procedència dels membres (científics, economistes, juristes, engenyers, comunicadors…, amb obra en valencià sobre matèries de les seues especialitats respectives). Aquest increment de punts de vista diferents enriquiria l’aportació nuclear dels filòlegs i contribuiria a evitar una eventual percepció externa de l’AVL com a una pura rèplica de l’univers filològic universitari.

 

2. REPRODUCCIÓ EN IMATGE DEL GUIÓ MANUSCRIT DE LA MEUA INTERVENCIÓ

 

 

 

Llegir més