2017
Paraules que vaig dirigir al públic en la missa corpore insepulto de ma mare, Maria Ferrer Nomdedeu, celebrada en l’església de Sant Jaume i Santa Anna de Benidorm, el 19 de setembre del 2017
2024
Ahir, 27/04/2024, va faltar el professor Francisco Rico. Reproduïsc ací el post que li he dedicat en Face Book.
Ha mort el professor Francisco Rico [DOCUMENT 1], un dels grans mestres que més em van marcar durant els meus anys de formació a la Universitat Autònoma de Barcelona i encara després. Catedràtic de Literatures Hispàniques Medievals, acadèmic numerari de la Real Academia Española i de moltes altres institucions acadèmiques internacionals, especialista en els clàssics castellans de l’Edat Mitjana i del Segle d’Or, en Petrarca i en el primer Humanisme italià i hispànic i, fonamentalment, un dels grans cervantistes, responsable de l’edició crítica del Quijote publicada per la Real Academia Española. La seua personalitat intel·lectual, la seua saviesa sense límit, el seu humor càustic i la seua ironia, la seua capacitat de no deixar indiferent ningú amb les seues provocacions proverbials, etc. seran objecte de glossa aquests dies als mitjans de comunicació i a les xarxes. No és aquest el lloc perquè jo ho faça.
No m’estaré, però, de dir que, segurament, l’inici de la meua trajectòria acadèmica és resultat directe de la seua influència i de la generositat que volgué dispensar-me. El 1974 vaig començar a elaborar, sota la seua direcció, la meua Tesi de Llicenciatura, que vaig defensar el mes de juny del 1975. Durant aquest període, ell, que anava molt sovint a Itàlia, s’encarregà més d’una vegada de fer que m’enviaren des d’algunes biblioteques d’allà reproduccions microfilmades de manuscrits que necessitava per al meu treball. En aquest context, un dia d’abril del 1975 (jo vaig acabar la carrera en juny d’eixe any), em va fer arribar un microfilm de la Biblioteca Riccardiana (Florència) que li havia encarregat, juntament amb la nota acreditativa corresponent, que anava adreçada al meu nom [DOCUMENT 2]. En el sobre que la contenia, Rico va escriure a llapis la nota: “Debo hablar con usted (de Gerona)” [DOCUMENT 3]. Després de conversar amb ell, vaig saber que es tractava d’una oferta laboral per a, tan bon punt em llicenciara dos mesos després, acceptara incorporar-me al Col·legi Universitari de Girona de la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor encarregat de curs (3 hores de classe setmanals de literatura castellana medieval per a alumnes de 3r de carrera), compatible amb una beca d’investigació que em va ser concedida per tres anys l’abril del 1976 [DOCUMENT 4]. És així com vaig arribar a signar el meu primer contracte de treball vinculat a una universitat, amb efecte d’1 d’octubre d’aquell mateix any [DOCUMENT 5 i 6]. Va ser el principi de tot i, potser, el meu futur no hauria estat el mateix sense aquesta proposta generosa del professor Francisco Rico.
El mes de juliol del 1975, mentre em trobava de vacances a Benidorm, vaig rebre una carta de Rico amb una altra proposta altament interessant: fer l’edició crítica de l’epistolari llatí de Alonso de Palencia, que ell s’encarregaria de publicar [DOCUMENT 7]. Un any després, aprovava el pla de treball que li havia proposat [DOCUMENT 8], tot i que, posteriorment, el modificàrem perquè hi participara també el professor Robert Brian Tate (Nottingham), el qual també es trobava interessat en el tema.
La creació el 1976 de la Facultat de Filosofia i Lletres d’Alacant, adscrita a la Universitat de València, em va fer tornar a terres valencianes una mica abans del que sempre havia previst, però era una magnífica oportunitat per a fer-ho. El mes de setembre d’eixe any, vaig anar a comunicar-li a Rico la meua decisió, però ell es trobava a l’estranger. Li vaig deixar un llarg escrit en què li explicava que, a partir d’octubre, me’n tornava a Alacant. L’1 de novembre, vaig rebre una amable carta seua en què, entre altres coses, em deia que havia fet bé d’optar per incorporar-me com a professor universitari al flamant centre alacantí [DOCUMENT 9].
La singular personalitat del professor Rico, de vegades difícil de separar del personatge pedant i impertinent que contribuí lúdicament a crear, les seues classes magistrals i les seues aportacions rigoroses a la història i crítica literàries constitueixen el seu gran llegat. Jo hui, en canvi, només he volgut evocar alguns petits detalls de la relació que vaig mantindre amb ell i que, als meus ulls, humanitzen la seua figura. Gracias, Paco, por tu feliz idea de, un día ya muy remoto, haber querido hablar conmigo “de Gerona” y de Alonso de Palencia; gracias también por tu generosidad mal disimulada. Hoy es un día propicio para repetirte, una vez más, que la deuda que tengo contraída contigo es difícilmente saldable.
Coberta i contracoberta de la meua edició dela tgraducció de les poesies d’Ausiàs March de Jorge de Montemayor (València, Ultreia, 2024).
Article inèdit de Francesc X. Soldevila Sebastián: NOTÍCIA DE LES VISITES A BENIDORM PER A LA CONFECCIÓ DEL
DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR.
Cartells anunciadors de la presentació del meu llibre sobre la traducció de Jorge de Montemayor de les poesies de March a l’Ateneo de Madrid el 14/11/2024.
Anunci oficial de la defensa de la tesi doctoral de Sergi Castillo Prats, realitzada sota la meua direcció (29/11/2024).
2025
Cartell de l’exposició “La carta de poblament de Benidorm (1325) a través dels documents” (05/05/2025 – 09/10/2025), que reprodueix el manuscrit més antic (1430) en què se’ns ha preservat. Comissari: Rafael Alemany Ferrer.
Concert de música medieval “Peregrinatio. El Llibre Vermell”, a càrrec de Capella de Ministrers- Carles Magraner” (18/05/2025).
Currculum vitae a data del 22/05/2025.
Curs de Formació Contínua: “La veu literària de les dones medievals: quatre casos”. Prof. Rafael Alemany Ferrer.