1936
Acta de constitució de la primera Agrupació Socialista de Benidorm, el 25 de novembre del 1936, i d’elecció del seu primer Comité, amb mon tio Jaume Ferrer Nomdedeu com a president.
1975
Títol de Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Hispànica) per la Universitat Autònoma de Barcelona (27 de juny del 1975.
1976
La matinada del 9 al 10 de setembre del 1976, es va constituir clandestinament l’Assemblea Democràtica de Benidorm, primera estructura política unitària que va nàixer en la ciutat després de la mort de Franco. A la reunió, celebrada en el soterrani de l’hotel Britània i rematada el camping Armanello, assistiren representants de diverses forces polítiques i sindicals benidormeres d’un ampli i variat espectre ideològic (Partit Comunista, PSOE històric, PSOE renovat, Partit Socialista Popular, independentistes del PSAN, democratacristians d’Unió Democràtica del País Valencià, UGT, Comissions Obreres), així com alguna que altra entitat cultural i algunes persones independents, entre les quals em trobava jo. Heus-ne ací el manifest que en resultà i donà a conéixer a l’opinió pública.
1977
Acta de les votacions celebrades al Col·legi Leonor Canalejas de Benidorm (districte 1, secció 3a, mesa única) el 16 de juny del 1977, corresponents als primers comicis postfranquistes per a elegir els diputats i els senadors de les dues cambres de les Corts Espanyoles, a les quals correspondria elaborar la Constitució.
A la il·lusió de votar lliurement per primera vegada, s’unia la d’actuar com a interventor de la mesa. Una experiència inoblidable.
Van votar 982 electors i es declararen vàlids 959 vots.
Quant al Congrés dels Diputats, Unión de Centro Democrático (UCD) d’Adolfo Suárez obtingué 368 vots, seguit del PSOE amb 269. En tercer lloc quedà Unidad Socialista (coalició de l’antic PSPV i Partido Socialista Popular, del carismàtic professor Tierno Galván) amb 123 vots, i en quart lloc el Partido Com unista de España amb 80 sufragis.
Pel que fa al Senat els quatre candidats més votats van ser Julián Andúgar, José Vte. Mateo (PSOE), José Vte. Bevià Pastor (tots tres de la candidatura “Senadores para la Democracia”) i Roque Calpena (UCD).
1980
Programa de Literatura catalana de 5é de Filosofia i Lletres (Filologia Hispànica), impartit per mi el curs 1980-81. El contingut n’era una panoràmica introductòria molt general i era la primera vegada que jo ensenyava literatura catalana a la Universitat d’Alacant.
1981
Títol de Doctor en Filosofia i Lletres (Secció de Filologia Hispànica) per la Universitat d’Alacant (12 de maig del 1981).
1985
Nomenament com a representant de l’Institut d’Estudis “Juan Gil-Albert”, de la Diputació d’Alacant, en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el mes de maig del 1986 en diversos indrets de l’àmbit territorial de la llengua. El document és del 18 de novembre del 1985.
El 12 de desembre del 1985, en un recés del Claustre de la Universitat d’Alacant que havia d’elegir-ne un nou rector, dos dels membres de la candidatura del professor Ramón Martín Mateo, els professors Diego Such i Emilio Feliu García, accediren a signar-me aquest document. Es tractava d’un programa de mínims per a iniciar la normalització del valencià a la Universitat d’Alacant, de l’assumpció del qual depenia que jo acceptara ser-ne el primer director del Secretariat de Normalització Lingüística, si resultava elegit rector Martín Mateo, i votar-ne la candidatura, tal com en efecte, s’esdevingué (DOCUMENT 1).
D’acord amb els termes pactats, vaig ser nomenat com a primer director del Secretariat de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant el 27 de gener del 1986 (DOCUMENT 2).
Una vegada transcorregut l’engrescador període de quatre anys per al qual havia estat nomenat, vaig posar el meu càrrec a disposició del rector el 5 de febrer del 1990 (DOCUMENT 3).
El rector Martín Mateo, em va escriure una amable carta de reconeixement pel treball dut a terme al front d’un òrgan que no tenia precedents a la nostra universitat (DOCUMENT 4).
1986
Targeta d’identitat d’Oficial de les Forces Armades de la II República Espanyola de mon tio Pepe Ferrer Nomdedeu. La concessió d’aquest document va suposar una de les seues satisfaccions més grans dels últims mesos de la seua vida.
2017
Text de la bella homilia que pronuncià el Dr. Miquel Navarro Sorní, bon amic, rector de l’església del Patriarca de València i catedràtic d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de València, en la missa corpore insepulto de ma mare (19/09/2017), que va concelebrar juntament amb el rector titular de l’església de Sant Jaume i Santa Anna de Benidorm, el també bon amic José Antonio González.